martes, 1 de diciembre de 2009

Atributs del Color

SÍNTESIS SUBSTRACTIVA:
Con esta síntesis se genera color en la impresión.
Características: colores pigmento, actua por reflexión.

Colores Primarios:

  • Cian (C)
  • Magenta (M)
  • Amarillo (Y)
Colores Secundarios:
  • M + Y = Rojo (R)
  • C + Y = Verde (G)
  • M + C = Azul (B)
La presencia de todos los primarios genera el Negro (K).


SÍNTESIS ADITIVA:
Con esta síntesis se genera color en la pantalla
Características: colores luz, actua por emisión.

Colores Primarios:
  • Rojo (R)
  • Verde (G)
  • Azul (B)
Colores Secundarios:
  • G + B = Cian (C)
  • R + B = Magenta (M)
  • R + G = Amarillo (Y)
La presencia de todos los primarios genera el Blanco (W).

El Color Connotatiu

El color connotatiu: És un component estétic que afecta a las subtileses de la sensibilitat. El color connotatiu és l'oposat al denotatiu. Fa referència al significat no descriptiu, ni realistes del representat, sinó a valors psicològics, simbòlics o estètics, en els que intervenen múltiples factors d'àmplies subjectivitats.
  • El color psicològic: Fa referència a les diferents impressions que emanen de l'ambient creat pel color, que poden ser de calma, de recolliment, de plenitud, d'alegria, pressió, violència.. (La psicologíaa dels colors va ser estudiada per Goethe, que va examinar l'efecte del color sobre els individus).
  • El color simbòlic: Els colors, també soporten un significat simbòlic més o menys reconegut, també altament condicionat per altres factors adjacents. Asi s'establix com els colors. (blanco, negro, gris, rojo, naranja, amarillo, verde, azul, violeta, etc.)
El color esquemàtic: És el color considerat exclusivament com matèria cromàtica i extraido de qualsevol context icónico. S'utilitza per a acolorir els objectes de disseny i els missatges gràfics. El color esquemàtic és combinable en tons i matisos, però sempre s'usa com color pla. Dintre d'aquesta distinció del color esquemàtic s'inclouen les categories definides com color emblemàtic i el color señaléticos.
  • El color emblemàtic: És un color simbòlic, pràctic i utilitari, creat sota l'esperit corporativista, per a ajudar a identificar i memoritzar, organitzacions, o institucions de l'entorn social. Són colors emblemàtics, els quals emplenen simbolos com les banderes nacionals i els colors institucionalitzats pels partits polítics, clubs esportius...
  • El color señalético: usa tota la força del color esquemàtic, per a convertir-se en la base d'un amplísimo repertori de signes gràfics de fort impacte visual que coneixem com codi señalético. Són colors d'alta saturació, emprats en la seva condició de "colors plans", en el seu grau de major esquematización i visibilitat. S'apliquen per a senyalitzar i centrar l'atenció en punts estratègics (de carreteres, carrers, fàbriques...), expressant un significat concret segons el color, així: vermell, prohibició (girar, aparcar, fumar); groc: perill (contaminació, electricitat); blava: informació (aparcament, minusvàlids...) Aquests colors segueixen les formes i normes de senyalització utilitzada en cada cas, com els senyals de tràfic, codis aeri o marítim, seguretat industrial, etc...

El Color Denotatiu

El color denotatiu: el color denotatiu és un element de la imatge realista ja que la forma incolora aporta poca informació en el desxiframent immediat del representat. Pensem en una mateixa fotografía en color o blanc i negre. Així, quan el color està sent utilitzant com atribut realista, descriptiu, de la representació (en el nostre cas fotografica), es defineix com color denotatiu. En aquesta divisió s'estableixen tres categories: color icònic, color saturat i color fantasiós.
  • El color icònic: és una diferenciació redundant del propi color denotatiu, que s'utilitza quan aquest exerceix una funció clarament potenciadora i identificadora del realisme de la imatge: la vegetació és verda, el cel és blau. L'addició d'un color natural accentua l'efecte de realitat, permetent que la identificació sigui més ràpida. Així el color exerceix una funció de realisme que se superposa a la forma de les coses. Per exemple. una maduixa resulta més real si està reproduïda en el seu color natural.
  • El color saturat: Fa alusció a un cromatisme exaltat de la realitat mostrada per a la imatge. Els colors d'aquesta representació es veuen alterats i més densos, més purs, més lluminosos.
  • El color fantasiós: és una altra variant de la denotació cromàtica realista que esdevé de la manipulació fantàstica del color de la imatge que no obstant això deixa sempre reconocible la iconnicitat de la forma representada. Aquesta alteració expressiva crea una ambigüitat o una dissociació color-forma, fins al punt, que aquesta pot quedar semiculta per l'alteració cromàtica. Exemples d'aquest apartat serien els múltiples efectes (acolorits, selectius, etc.) obtinguts pel tractamients digital de imatges.

50 CENT feat NE-YO - Baby by me