Kern/Kerning - Track/Tracking

Kern o Kerning: és l'espai existent entre dos caràcters individuals, per a quan dos d'aquests carácteres es troben massa junts o separats. El kern és proporcional, ja que és de la mateixa grandària en punts que el cos dels carácteres. Si un text és de 10 punts, el kern amida 10 punts.
Track o Tracking: serveix per a alterar la densitat visual del text o l'espai global entre un grup selecionado de caràcters. Aquesta alteració afecta a tots els caràcters, com regla general, com més gran és el cos més atapeït ha de ser el track. El track ajusta l'espai que existeix entre els carácteres, obrint els cossos més petits i tancant els mes grans.

Tipòmetre

El tipòmetre, és un conjunt de regles i escales que s'utilitzen en l'edició de textos per a facilitar les tasques de mesura i comprovació relacionades amb la tipografia.

El tipòmetre de l'Institut d'Estudis Catalans ofereix, altres eines a les persones que volen presentar treballs mecanografiats d'alta qualitat.
En mesuraments de molta precisió, es pot fer servir a més a més, el comptafils (lupa emprada en la indústria tèxtil i en filatèlia) per a comprovar l'exactitud de la mesura.

comptafils

El cícero: és una unitat de mesura tipogràfica per la qual es regeix tradicionalment tot el material d'impremta a Espanya i en altres països de l'Europa continental. Es divideix en 12 punts, equivalent a 4,5126 mm en el sistema Didot. Equival aproximadament a la pica anglosaxona. El cícero, va ser inventat pel tipógraf Pierre Simon Fournier en 1737. Fournier es va basar en una lletra de 11 punts amb la qual s'havia imprès en 1469, a Venècia, les Epístoles familiars, de Ciceró. D'aquí deriva el nom de "cícero".

La pica: Una pica és una unitat de mesura tipogràfica anglosaxona, utilitzada també en bona part de Hispanoamérica. Correspon 1/92 peus i conseqüentment a 1/12,5 polzades. Hi ha 12 punts en una pica
Al llarg de la història s'han usat tres tipus distints de piques:

• La pica francesa de 12 punts Didot.

• El sistema nord-americà tradicional usa un punt de 3,1459240943 polzades (1/72,27 polzades). Per tant una pica són 0,66044 polzades (4,2175 mil·límetres).

• La pica de computadores es defineix com 1/72 del peu compromís anglosaxó de 1959, és a dir: 4,233 mm o 0,166 polzades. Aquesta pica va ser promoguda pel PostScript d'Adobe i domina actualment tant la indústria d'impressió com les computadores personals.

Fotografía d'un tipometre:

Helvetica

"En cierto modo, los Beatles son la Helvetica del pop, así como la Helvetica es los Beatles de la tipografía."

En els últims anys la HELVETICA ha recobrat força. Durant el seu ús s'havia concentrar en la creació de marques i treballs d'on el rigor del disseny suís aportava un aire señarític i serietat. La neutralitat de la tipografía ajuda a generar contundència i seguretat. No obstant això, a partir de l'impacte de treballs d'estudis com Experimental Jetser o Desigual Republic, hi ha tota una nova promoció de dissenyadors i de projectes que exploren noves narratives per a la Helvetica. Ara ja no només es busca sobrietat del disseny suís sinó que també la contundància d'una lletra sòlida per a generar propostes afetrpunk. Al mateix temps, també es dòna la influència de l'art narratiu, o sigui, dels artistes que treballen amb la paraula i que sovint utilitzen tipografies neutres de pal sec per a centrar l'atenció en el contingut i no en la forma.

És sorprenent, la flexibilitat que pot arribar a tenir una tipografia aparentment rígida i estàtica. Des de la identitat corporativa d'institucions públiques fins a packs de perfumeries, flyers de concerts o marques de roba de tendències avantguardistes.

Imatges:

Caminant per Barcelona, es pot veure molt l'Helvetica per escaparats:

Y després, un cop a casa, mirant els pòsters, les enganxines, records de llocs, etc. vaig trobar l'Helvetica també:

Creació d'una font

Anrajun






Aquesta tipografía l'hem feta amb el programa FontLab Studio i està inspirada en les lletres que tinc tatuades, encara que una mica més arrodonides y amb més negre per els costats que una lletra regular.
El nom de la tipografía "Anrajun" l'he escullit per dos noms mesclats entre si.

Per fer la tipografía, primer l'he fet a mà sobre una fulla amb les caselles imprimides. Un cop están totes dibuixades, s'escaneja i es pasa a l'illustrator repasant amb la ploma totes les lletres fins deixar-les llestes.
Un cop fet aixó, amb una plantilla descarregada, hem possat les lletres majúscules, minúscules, números, signes de puntuació, etc. a la mesura adecuada per després possar-les al FontLab.
Finalment, un cop están possades totes a les caselles del programa, es guarda y es comprimeix l'arxiu.
Després l'hem pujada al wiki perque es poguès descarregar (desprès de comprovar-ho).

La meva tipografía es pot descarregar d'aquí.