martes, 15 de diciembre de 2009

GUTENBERG y la imprempta

Friele Gensfleisch, conegut més conegut com a Johannes Gutenberg, va néixer a Magúncia, Alemanya, en 1398, en el seno d'una família acomodada de ofebres, que li van iniciar en l'ofici. Per raons polítiques, es va traslladar a Estrasburg amb la seva família. Allí va treballar en un taller de talla de fusta, on desenvolupo les primeres treballs d'impressió xilográfica. En 1438, va crear el "Adventur und Kunst", el seu primer taller de treball i experimentació, on edita el devocionario Speculum.

La impremta moderna, es va crear al voltant de l'any 1440. El problema de la impremta no era com imprimir, sinó disposar de paper barat i amb suficient quantitat. Ja els romans van tenir segells que imprimien inscripcions sobre objectes d'argila. Entre 1041 i 1048, s'inventa a Xina, on ja existia un tipus de paper d'arròs, el primer sistema d'impremta de tipus mòbils, a força de complexes peces de porcellana en les quals es tallaven els caràcters xinesos; això constituïa un complex procediment per la immensa quantitat de caràcters que feien mancada per a l'escriptura xinesa.


VIDEO:

Photoshop - Exercici 7

Aquest exercici de Photoshop, consta de que amb la seguent fotografía:
- treure totes les petjades menys una, de la sorra de la platja.
- treure tots els nùvols
- treure la roca de l'horitzó de la dreta.

Aquest procès es fa amb una eina anomenada "tampón de clonar".

Un cop seleccionada l'eina, s'ha d'apretar a l'"Alt" y després pulsar al troç de sorra amb el que vols "tapar" la petjada. Després s'ha de fer el mateix amb els núvols i amb la roca del fons. I quedará mes o menys així:

domingo, 13 de diciembre de 2009

sábado, 12 de diciembre de 2009

Alfabets del món

Presentació a classe:

Jmer (Khmer): El sistema d'escriptura khmer és sil·labic i va ser utilitzat des del segle VIII d.C cap endavant. El sentit de l'escriptura és d'esquerra a dreta.
Aquest alfabet és descendent de l'escriptura brahmi de l'antiga Índia a través de la seqüencia de comandaments Pallava, que va ser utilitzat a l'Índia meridional i al sud-est d'Àsia durant els segles V i VI.El gran imperi Khmer d'Angkor va ser fundat per Jayavarman II (qui va regnar de l'any 802 al 850 d.C.). L'alfabet khmer, és la llengua vernaclar de l'impero d'Angkor, que continua sent la llengua de Cambodja en l'actualitat. Sabem com era de khmoer antic per les incripcions en pedra, de les que més de 950 han estat copiades i traduïdes per paleògrafs francesos.La inscripció de Phum Da (a dalt) porta la data de 1054, i va ser descoberta a 160km al sud-est d'Angkor, que aquesta está escrita en Khmer, pero també una altre gran part de devanagari.Diferens lletres i vocals de l'alfabet:
*********
Text d'exemple:
Traducció del text:
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. Són dotats de raó i consciència, han de comportar-se amb els altres en un esperit de germanor.
(Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans)

Alfabets del món

Diferents pàgines web de tots els alfabets del mòn:

jueves, 10 de diciembre de 2009

Wiki

Un wiki, és un lloc web on les seves pàgines web poden ser editades per múltiples voluntaris a través del navegador web. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen. Els textos o "pàgines wiki" tenen títols únics. Si s'escriu el títol d'una "pàgina wiki" en algun lloc del wiki, aquesta paraula es converteix en un enllaç web a la mateixa pàgina web.
Aquest es un exemple de "wiki".

La principal utilitat d'el wiki és que permet crear i millorar les pàgines de forma instantània, donant una gran llibertat a l'usuari. Això fa que més gent participi en la seva edició, a diferència dels sistemes tradicionals, on resulta més difícil que els usuaris del lloc contribueixin a millorar-lo.

sábado, 5 de diciembre de 2009

Tipus de Lletres

Igual com els colors, les lletres poden expressar idees o sentiments o reforçar amb la seva forma, contrast o mida, el significat de les paraules.

Hi ha lletres anguloses, gruixudes, massisses i d' altres lleugeres, rodones, suaus. És evident que segons el missatge que vulguem transmetre serà millor aplicar un tipus de lletra que reforci què significa la paraula.

Per exemple, la paraula lluita veurà més reforçat el seu significat si la composem amb majúscules, estil supernegra i tipus pal sec que si la composem amb lletra anglesa.

LLUITA

Lluita


Sense voler afirmar que el disseny gràfic és una ciència exacta, però en termes generals ens podrà ajudar l'esquema adjunt:
  • la lletra de pal sec: Indica actualitat, dinamisme, mecanisme, força, indústria... És funcional i de fàcil lectura.
  • La lletra romana: Expressa sobrietat, art, classicisme, solera, solemnitat...
  • La lletra negra: És indicada per ressaltar el poder, la força... o alguna cosa de pesLa
  • lletra fina: Expressa conceptes de suavitat, debilitat, elegància i luxe.
  • La lletra cursiva: Idea de dinamisme, velocitat, moviment...
  • LA CURSIVA MAJÚSCULA: És símbol de dinamisme.
  • LA LLETRA MAJÚSCULA:Es fa servir en titulars, encapçalaments, etc. o per a ressaltar una part del text. La seva lectura és més difícil que la de les lletres minúsculs.
  • La lletra minúscula d' estil romà: Indica conversació, frase, xerrameca...

jueves, 3 de diciembre de 2009

LINKIN PARK - Faint

Saturación

Color: sensación cromática primaria
Tono: variación del color respecto a la saturación y la luminosidad.
La saturación depende del porcentaje de aplicación del color.
Está relacionada con la intensidad de color.
El grado de saturación es el del porcentaje máximo de trama utilizada.
En la figura, cuanto más hacia el centro menos saturación.

miércoles, 2 de diciembre de 2009

Luminosidad

Un tono puede conjuntar variaciones de saturación y luminosidad, por esto hay que entender el espacio cromático como tridimensional.
La luminosidad depende del porcentaje de presencia de negro.
Está relacionada con la claridad del color.
El grado de la luminosidad es el inverso del porcentaje de presencia de negro.
En la figura, cuanto más hacia abajo, menos luminosidad.

martes, 1 de diciembre de 2009

Conversión valores RGB/CMYK

En el caso de existir un valor de K, hay que convertirlo a color

Si se realiza esta operación y algún valor excede de 100%, dejarlo con el calor máximo.



Cuando expresamos color con el modelo
RGB en cualquier aplicación infográfica, lo hacemos con 255 pos
ibles valores.
Estos valores son consecuencia de la prfundidad de color con 8 bits
(1+2+4+8+16+32+64+128=255)
Para relacuionar estos valores RGB (valor máximo 255) en CMY (valor máximo 100) lo debemos hacer ajustando ambas e
scalas mediante simples proporciones.

Color

Una misma sensación cromática puede conseguirse a partir de cualquiera de las dos síntesis.

Colores complementarios (color inverso): aquellos que se generan con los otros dos de la síntesis

TextEdit

TextEdit és un simple, processador de paraula oberta i editor de text, en primer lloc apareix en NEXTSTEP NeXT i OpenStep. Ara és distribuït amb Mac OS X des de l'adquisició es d'Apple Inc d'NeXT, i està disponible com una aplicació GNUstep per a altres sistemes operatius tipus Unix, com Linux. És alimentat per Apple avançada tipografia i tipografia ha avançat molts característiques.

Ceguera de Color (Daltonismo)

Daltonismo: Entendemos por ceguera de color o daltonismo a la incapacidad de percibir correctamente el color debido a una deficiencia en los conos. El 2% de los varones son ciegos para el rojo y el 6% para el verde. La ceguera para rojo-verde es muy raro que se presente en el sexo femenino, ocurriendo solo en una de cada 250 mujeres.

El Ojo Humano

El Ojo Humano:
La percepción del color se realiza en síntesis aditiva (RGB).
La zona central de la retina se denomina fovea y es donde se agrupa la mayor parte de los conos y los bastones, que son los elementos capaces de convertir la luz en información útil para el cerebro. Los conos determinan la cromaticidad y los bastones la luminosidad.

Atributs del Color

SÍNTESIS SUBSTRACTIVA:
Con esta síntesis se genera color en la impresión.
Características: colores pigmento, actua por reflexión.

Colores Primarios:

  • Cian (C)
  • Magenta (M)
  • Amarillo (Y)
Colores Secundarios:
  • M + Y = Rojo (R)
  • C + Y = Verde (G)
  • M + C = Azul (B)
La presencia de todos los primarios genera el Negro (K).


SÍNTESIS ADITIVA:
Con esta síntesis se genera color en la pantalla
Características: colores luz, actua por emisión.

Colores Primarios:
  • Rojo (R)
  • Verde (G)
  • Azul (B)
Colores Secundarios:
  • G + B = Cian (C)
  • R + B = Magenta (M)
  • R + G = Amarillo (Y)
La presencia de todos los primarios genera el Blanco (W).

El Color Connotatiu

El color connotatiu: És un component estétic que afecta a las subtileses de la sensibilitat. El color connotatiu és l'oposat al denotatiu. Fa referència al significat no descriptiu, ni realistes del representat, sinó a valors psicològics, simbòlics o estètics, en els que intervenen múltiples factors d'àmplies subjectivitats.
  • El color psicològic: Fa referència a les diferents impressions que emanen de l'ambient creat pel color, que poden ser de calma, de recolliment, de plenitud, d'alegria, pressió, violència.. (La psicologíaa dels colors va ser estudiada per Goethe, que va examinar l'efecte del color sobre els individus).
  • El color simbòlic: Els colors, també soporten un significat simbòlic més o menys reconegut, també altament condicionat per altres factors adjacents. Asi s'establix com els colors. (blanco, negro, gris, rojo, naranja, amarillo, verde, azul, violeta, etc.)
El color esquemàtic: És el color considerat exclusivament com matèria cromàtica i extraido de qualsevol context icónico. S'utilitza per a acolorir els objectes de disseny i els missatges gràfics. El color esquemàtic és combinable en tons i matisos, però sempre s'usa com color pla. Dintre d'aquesta distinció del color esquemàtic s'inclouen les categories definides com color emblemàtic i el color señaléticos.
  • El color emblemàtic: És un color simbòlic, pràctic i utilitari, creat sota l'esperit corporativista, per a ajudar a identificar i memoritzar, organitzacions, o institucions de l'entorn social. Són colors emblemàtics, els quals emplenen simbolos com les banderes nacionals i els colors institucionalitzats pels partits polítics, clubs esportius...
  • El color señalético: usa tota la força del color esquemàtic, per a convertir-se en la base d'un amplísimo repertori de signes gràfics de fort impacte visual que coneixem com codi señalético. Són colors d'alta saturació, emprats en la seva condició de "colors plans", en el seu grau de major esquematización i visibilitat. S'apliquen per a senyalitzar i centrar l'atenció en punts estratègics (de carreteres, carrers, fàbriques...), expressant un significat concret segons el color, així: vermell, prohibició (girar, aparcar, fumar); groc: perill (contaminació, electricitat); blava: informació (aparcament, minusvàlids...) Aquests colors segueixen les formes i normes de senyalització utilitzada en cada cas, com els senyals de tràfic, codis aeri o marítim, seguretat industrial, etc...

El Color Denotatiu

El color denotatiu: el color denotatiu és un element de la imatge realista ja que la forma incolora aporta poca informació en el desxiframent immediat del representat. Pensem en una mateixa fotografía en color o blanc i negre. Així, quan el color està sent utilitzant com atribut realista, descriptiu, de la representació (en el nostre cas fotografica), es defineix com color denotatiu. En aquesta divisió s'estableixen tres categories: color icònic, color saturat i color fantasiós.
  • El color icònic: és una diferenciació redundant del propi color denotatiu, que s'utilitza quan aquest exerceix una funció clarament potenciadora i identificadora del realisme de la imatge: la vegetació és verda, el cel és blau. L'addició d'un color natural accentua l'efecte de realitat, permetent que la identificació sigui més ràpida. Així el color exerceix una funció de realisme que se superposa a la forma de les coses. Per exemple. una maduixa resulta més real si està reproduïda en el seu color natural.
  • El color saturat: Fa alusció a un cromatisme exaltat de la realitat mostrada per a la imatge. Els colors d'aquesta representació es veuen alterats i més densos, més purs, més lluminosos.
  • El color fantasiós: és una altra variant de la denotació cromàtica realista que esdevé de la manipulació fantàstica del color de la imatge que no obstant això deixa sempre reconocible la iconnicitat de la forma representada. Aquesta alteració expressiva crea una ambigüitat o una dissociació color-forma, fins al punt, que aquesta pot quedar semiculta per l'alteració cromàtica. Exemples d'aquest apartat serien els múltiples efectes (acolorits, selectius, etc.) obtinguts pel tractamients digital de imatges.

50 CENT feat NE-YO - Baby by me