El Color Connotatiu

El color connotatiu: És un component estétic que afecta a las subtileses de la sensibilitat. El color connotatiu és l'oposat al denotatiu. Fa referència al significat no descriptiu, ni realistes del representat, sinó a valors psicològics, simbòlics o estètics, en els que intervenen múltiples factors d'àmplies subjectivitats.

• El color psicològic: Fa referència a les diferents impressions que emanen de l'ambient creat pel color, que poden ser de calma, de recolliment, de plenitud, d'alegria, pressió, violència.. (La psicologíaa dels colors va ser estudiada per Goethe, que va examinar l'efecte del color sobre els individus).
• El color simbòlic: Els colors, també soporten un significat simbòlic més o menys reconegut, també altament condicionat per altres factors adjacents. Asi s'establix com els colors. (blanco, negro, gris, rojo, naranja, amarillo, verde, azul, violeta, etc.)

El color esquemàtic: És el color considerat exclusivament com matèria cromàtica i extraido de qualsevol context icónico. S'utilitza per a acolorir els objectes de disseny i els missatges gràfics. El color esquemàtic és combinable en tons i matisos, però sempre s'usa com color pla. Dintre d'aquesta distinció del color esquemàtic s'inclouen les categories definides com color emblemàtic i el color señaléticos.

• El color emblemàtic: És un color simbòlic, pràctic i utilitari, creat sota l'esperit corporativista, per a ajudar a identificar i memoritzar, organitzacions, o institucions de l'entorn social. Són colors emblemàtics, els quals emplenen simbolos com les banderes nacionals i els colors institucionalitzats pels partits polítics, clubs esportius...
• El color señalético: usa tota la força del color esquemàtic, per a convertir-se en la base d'un amplísimo repertori de signes gràfics de fort impacte visual que coneixem com codi señalético. Són colors d'alta saturació, emprats en la seva condició de "colors plans", en el seu grau de major esquematización i visibilitat. S'apliquen per a senyalitzar i centrar l'atenció en punts estratègics (de carreteres, carrers, fàbriques...), expressant un significat concret segons el color, així: vermell, prohibició (girar, aparcar, fumar); groc: perill (contaminació, electricitat); blava: informació (aparcament, minusvàlids...) Aquests colors segueixen les formes i normes de senyalització utilitzada en cada cas, com els senyals de tràfic, codis aeri o marítim, seguretat industrial, etc...