El Color Denotatiu

El color denotatiu: el color denotatiu és un element de la imatge realista ja que la forma incolora aporta poca informació en el desxiframent immediat del representat. Pensem en una mateixa fotografía en color o blanc i negre. Així, quan el color està sent utilitzant com atribut realista, descriptiu, de la representació (en el nostre cas fotografica), es defineix com color denotatiu. En aquesta divisió s'estableixen tres categories: color icònic, color saturat i color fantasiós.

• El color icònic: és una diferenciació redundant del propi color denotatiu, que s'utilitza quan aquest exerceix una funció clarament potenciadora i identificadora del realisme de la imatge: la vegetació és verda, el cel és blau. L'addició d'un color natural accentua l'efecte de realitat, permetent que la identificació sigui més ràpida. Així el color exerceix una funció de realisme que se superposa a la forma de les coses. Per exemple. una maduixa resulta més real si està reproduïda en el seu color natural.

• El color saturat: Fa alusció a un cromatisme exaltat de la realitat mostrada per a la imatge. Els colors d'aquesta representació es veuen alterats i més densos, més purs, més lluminosos.
• El color fantasiós: és una altra variant de la denotació cromàtica realista que esdevé de la manipulació fantàstica del color de la imatge que no obstant això deixa sempre reconocible la iconnicitat de la forma representada. Aquesta alteració expressiva crea una ambigüitat o una dissociació color-forma, fins al punt, que aquesta pot quedar semiculta per l'alteració cromàtica. Exemples d'aquest apartat serien els múltiples efectes (acolorits, selectius, etc.) obtinguts pel tractamients digital de imatges.