Tipus d'Alfabets

Els jeroglífics: van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels antics egipcis per a comunicar-se des de l'època predinàstica fins al segle IV. Es caracteritza per l'ús de signes, el significat dels quals es coneix gràcies al desxifrat dels textos continguts en la Pedra de Rosetta, que va ser trobada en 1799, en la qual està gravat un decret en tres tipus d'escriptura: jeroglífica, demótica i grega uncial.
Alfabet grec: és un alfabet utilitzat per a escriure la llengua grega, desenvolupat al voltant del segle IX aC. a partir de l'alfabet fenici. És un llenguatge amb només tres vocals i actualment continua en ús.
Alfabet romà: és el llenguatge actual. Aquest alfabet, té mès vocals que l'alfabet grec, l'alfabet romà té cinc vocals. Per altre banda, les lletres son mès estilitzades i tenen al final de les lletres un soport en doble punxa.
Alfabet uncial: és un tipus d'escriptura en el qual tot el text s'escrivia en lletres minúscules. Va ser d'ús comú entre els segles III i VII, principalment pels escriptors llatins i grecs. Des del segle VIII i fins al segle XIII aquest tipus d'escriptura es va utilitzar sovint en l'escriptura de títols i lletres capitals. Totes les lletres estan desconnectades de les altres, i la separació entre les paraules normalment no s'utilitza. No obstant això, la separació de paraules és una característica d'ús posterior a la uncial.
Alfabet carolíngia: La minúscula carolíngia o minúscula carolina és una escriptura desenvolupada com escriptura estàndard a Europa de manera que l'alfabet llatí pogués ser fàcilment reconegut en ella per la petita classe alfabetitzada d'una regió a d'una altra. Va ser utilitzada a l'Imperi de Carlomany aproximadament entre els segles IX i XIII. La minúscula carolíngia era clara i uniforme, amb formes arrodonides, disciplinada i sobretot, llegible.